skip to Main Content
3 Regles D’or Per Preparar La Marató De L’Històrics

Avui finalitzen els Jocs Olímpics de Tòquio 2020 i aquesta matinada, com sempre en l’última jornada, s’ha celebrat la marató. Una prova que forma part dels Jocs des dels seus orígens, des de la seva edició inaugural, a Atenes l’any 1896. I els dos clubs classificats a la final del Torneig també en saben molt, de ser els primers a arribar. La UE Sants i la UE Sant Andreu són dos dels equips fundadors de la competició. Recordem que el Torneig va néixer de la mà de set clubs barcelonins: Martinenc, Júpiter, Sants, Horta, Europa, Sant Andreu i Poble-Sec. I que la majoria d’ells han disputat gran part de les trenta-cinc edicions que ja suma la cita. 

Rumiant-ho, ens hem adonat que competir a l’Històrics i arribar fins a la final és, d’alguna manera, similar a córrer una marató a uns Jocs Olímpics. Una prova de fons, en la qual cal ser constant. A diferència d’una cursa de cent metres llisos, l’explosivitat, a una marató, no et duu fins a la victòria. Sobretot, val persistir i, en cap moment, baixar el ritme. Així ho han demostrat els dos finalistes, tant en la fase de grups com en les respectives semifinals. No partien com els favorits, davant d’equips com el Vilafranca o el Badalona. Tampoc diríem que han estat els equips que han deixat un joc més vistós, ja que conjunts com el Manresa o el Terrassa han encisat molt més al públic. 

La persistència i el fet de prémer les dents, sobretot en els moments baixos de partit, han convertit als equips de ‘Pirri’ i Borja López en finalistes. I tenim la sensació que poques coses els podem dir a tots dos clubs, que fa anys que hi participen. Però sí que voldríem que el Guinardó vibri com mai amb aquesta final, així que els hem preparat una espècie de pla. Diuen que existeixen tres regles d’or per preparar-se una marató i nosaltres hem volgut adaptar-les a la final d’avui. Que guanyi el millor!

Preparar una marató és qüestió de temps

Si alguna cosa caracteritza l’Històrics, és que la majoria d’equips hi aterren amb poca càrrega a les cames i menys hores d’entrenament de les desitjades. Però, el cert és que el temps d’entrenament no només es basa a treballar sobre el terreny de joc, sinó també en idear de manera clara què es vol aconseguir. Dibuixar objectius forma part de qualsevol preparació. UE Sants i UE Sant Andreu vénen de dues temporades pràcticament oposades. Els primers, lluitant per la permanència. Els segons, quedant-se a les portes del descens. Però, i aquest any? Sigui quin sigui, la marató de l’Històrics és la primera passa cap a l’objectiu.

Practica altres activitats físiques a part de córrer

D’això en saben molt, els porters dels nostres equips protagonistes! Tots dos conjunts han arribat a la final gràcies a haver superat als respectius semifinalistes – Terrassa i Manresa – a la tanda de penals. De fet, l’Uri, porter del Sants a la segona meitat de joc de la semifinal, fins I tot ha fet una parada brillant amb els peus (mireu la foto!), que ha estat clau per a poder arribar a la final. Sembla que teniu clar que no tot és córrer sobre el terreny de joc, que cal ser ferm en molts altres aspectes i no despistar-se, no ho oblideu de cara a la final!

Córrer 42 quilòmetres com a manera d’entrenament és un error

Aquest punt potser és en el qual aneu més coixos, equips! Sants i Sant Andreu estan acostumats a veure’s les cares. No només a l’Històrics, cita on es troben anualment, tot i que no sempre s’hi enfronten. Els dos barcelonins es coneixen de ben a prop, ja que juguen a la mateixa categoria. En els dos enfrontaments de la passada temporada, la cosa no va decantar-se ni per un costat ni per l’altre. A casa, el Sant Andreu va derrotar els santsencs per 2-1, al mes d’octubre de l’any passat. I uns mesos després, el Sants, com a local, es prenia seriosament la revenja i superava als andreuencs per la mínima, el 24 de gener d’aquest any. Així que l’estadística més recent ens dóna la raó: la final no té assajos que valguin. Serà una cita única, sense antecedents.

Back To Top