skip to Main Content
Com Un Sopar Familiar De Nadal

Hi ha qui no falla mai a la cita. El Torneig d’Històrics és sempre una oportunitat per retrobar-se amb cares conegudes, sigui al terreny de joc o a la grada. El sorteig de la fase de grups d’aquest any ha volgut que la segona jornada l’hagin formada tres vells coneguts: l’Horta, el Sants i el Badalona. Tres equips que, tot i jugar a categories diferents, fa temps que es troben un cop l’any al Guinardó. Com aquelles famílies que només es veuen al desembre, per sopar plegades per Nadal, i poca cosa es diuen la resta de mesos.

I, en totes les famílies, sempre hi ha qui vol cridar l’atenció per sobre la resta. El típic tiet que explica les històries més interessants, de viatges llunyans i trobades amb famosos. O aquell cosí que tothom idolatra i a tu et fa rabieta, que ha tret la millor nota de la selectivitat de tot el poble i, amb vint anys, ja planeja estudiar un doctorat sobre un fenomen científic que només entén ell. Al Guinardó, aquest paper, segurament el jugava el Badalona. 

D’entrada, els badalonins partien com a màxim favorit del grup. Són, de fet, el conjunt preferit de l’Històrics: han guanyat set vegades el torneig i han disputat les últimes quatre finals de manera consecutiva. Però ja se sap que les trobades familiars sempre porten alguna sorpresa desagradable i, en aquesta segona jornada, se l’han enduta ells. Amb dos empats (0-0; 1-1) i sense fer gaire xivarri, l’equip entrenat per Nacho Alfonso ha quedat eliminat. Fins i tot els tiets aventurers i els cosins brillants tenen anys discrets.

També hi ha el familiar que ha tingut un mal any i que, més que mai, agraeix l’escalfor de topar amb aquells que ja coneix. Potser perquè ha perdut la feina de tota la vida o perquè s’ha divorciat. És el cas de l’Horta, que ve d’una temporada molt dura i l’any vinent serà a Primera Catalana, després d’haver descendit des de Tercera Divisió. Els barcelonins han arribat amb ganes a l’Històrics que, any rere any, els fa sentir com a casa. 

Tot i això, les seqüeles d’un mal any encara s’arrosseguen una mica. Una derrota i un empat (1-0; 0-0) els han deixat també fora de la competició. El conjunt d’Adam Fontes té un objectiu clar de cara als mesos que venen: tornar a Tercera. Esperem que pel pròxim sopar de Nadal puguin explicar-nos que sí, que ho han aconseguit.

I si hi ha una cosa que no falla mai és el familiar que s’esvera, qui pica amb el puny a la taula quan es comença a discutir sobre política o qualsevol altre tema espinós. Quan ell alça la veu, la resta calla i se’l mira amb respecte. Aquest dimarts, ha estat el Sants, que s’ha classificat per a la primera semifinal de dissabte. Els barcelonins, de fet, fa mesos que donen guerra i són qui domina les trobades. Després d’una primera volta de lliga per oblidar, van aconseguir salvar la permanència a Tercera amb una segona meitat de calendari brillant. Una actitud lluitadora envejable, que ahir va tornar a ressonar al Guinardó. Veurem si dissabte, davant del Terrassa, un altre dels habituals al torneig, aconsegueixen tornar a ser la veu cantant de la discussió.

I aquest any, al sopar, l’ambient és tan calorós que han hagut de venir els bombers! Una de les figures estrella de la jornada, que s’estrena en aquesta edició del torneig, han estat els voluntaris encarregats de refrescar als jugadors i l’equip tècnic durant les pauses d’hidratació. Amb la motxilla a l’esquena i connectada a una mànega, han anat sortint en tots els partits, refrescant a tots per igual: Sants, Horta i Badalona. I és que, en el fons, tot i les diferències, sí, som una gran família. 

Back To Top