skip to Main Content
D’Erasmus Al Camp Del Martinenc

Per Núria Sanz

Els tres equips que es juguen la segona plaça de la primera semifinal contra el Badalona sumen junts 266 quilòmetres en cotxe des de casa seva fins al Municipal del Guinardó. El Lleida Esportiu, el FC Vilafranca i la UE Vilassar de Mar formen el segon grup de l’Històrics d’aquest any, l’únic dels quatre que no presenta cap club barceloní. I a la distància territorial se li suma una altra: la de categories. Els lleidatans disputen la Segona B mentre que els vilafranquins juguen a Tercera, categoria a la qual acaben de sumar-se els del Vilassar després de proclamar-se campions del grup 1 de Primera Catalana. Una barreja de procedències que genera en l’ambient un aire similar al que es respira a les residències d’estudiants d’Erasmus quan aquests arriben al seu nou país d’estada. Tots miren d’adaptar-s’hi i destacar des del moment de l’aterratge, però els tres clubs ensenyen armes ben diferents per tal d’aconseguir-ho.

Els primers a deixar-se veure a la gespa de l’estadi del Martinenc són els del Maresme, que juguen el rol de nouvingut previngut. Amb la feina d’investigació feta, assegurant-se de conèixer els costums dels autòctons per tal de no sentir-se excessivament fora de lloc durant els primers moments. Actitud que s’exterioritza quan els jugadors de Peque salten al camp amb la seva segona equipació a dos colors. Un violeta calcat al peto dels fotògrafs acreditats per a l’ocasió d’avui i un groc tan llampant com el que llueix tot l’equip oficial del torneig. A primer cop d’ull, els del Vilassar es camuflen entre els locals que ronden pel terreny de joc, donant peu a alguna confusió entre el públic més despistat.

Acompanyats en el primer enfrontament pels del Penedès, que des del principi juguen a ser l’alumne d’aparença discreta que acaba per convertir-se en l’ànima de la festa residencial un cop ha guanyat confiança entre els desconeguts. A poc a poc i amb bona lletra, el Vilafranca fa seu el primer partit per la mínima gràcies a un gol de Sardà. La transformació del marcador genera un efecte accelerador en els maresmencs, que aconsegueixen generar molts dubtes sobre quin serà el resultat fins al moment del xiulet final. Tot i això, els de Peque no tenen millor fortuna a la tanda de penals posterior, en què arriben a forçar un xut més (5-4). Però no desisteixen i es guarden la seva cara més competitiva pel següent enfrontament. Ja ho diuen sovint que sentir-se a gust en nous climes necessita un curt temps d’adaptació.

Entra al camp l’estudiant més esperat, que no fa gaire que acaba de baixar de l’autocar després de quasi 180 quilòmetres de trajecte: el Lleida Esportiu. La participació dels lleidatans a l’Històrics és un dels grans al·licients de l’edició d’aquest any. És el primer cop que hi venen i l’excitació dels aficionats, però també del Vilafranca i el Vilassar, no només es genera perquè vinguin de molt lluny. També perquè comptar amb la presència d’un Segona B del seu nivell és tot un repte. Els de Molo ho saben i surten al camp amb un onze de gala, disposats a ensenyar per què són un dels més desitjats del torneig. Aviat ho ensenyen, però els del Vilassar s’agafen al “només es marxa d’Erasmus un cop” i treuen les urpes davant de l’equip d’una categoria superior. Els de Peque tenen ganes de demostrar tot allò que no ha acabat de materialitzar-se en el primer partit.

La precaució en entrar a la residència barcelonina s’esvaeix per complet i és substituïda per la confiança d’algú que ja coneix a fons la manera de fer local. I com aquell que sap que li queden poques nits a la ciutat, els vilassarencs engeguen la festa d’acomiadament. Al 38’ arriba el seu gol i els últims minuts del segon matx esdevenen dels més frenètics de la jornada. Els recentment ascendits arriben a posar a prova a l’àrbitre Fernández Quintero, que ensenya la primera groga de l’Històrics a Edu Domingo a quatre minuts del final del partit. La victòria no serveix als del Maresme, que s’acomiaden de la competició després de fallar a la tanda de penals (3-1).

Així doncs, entrem al duel final entre lleidatans i vilafranquins. Els de Segona B s’avancen al marcador fruit d’una rematada de cap de Raúl González al minut vint-i-set, que esdevé el primer gol dels lleidatans en la història del torneig al Guinardó. Els de Molo despleguen files i evidencien la seva superioritat física davant els del Penedès. Però l’exuberància dels de Segona B resulta insuficient i es veu superada per les reserves dels d’Iván Moreno. Un dels germans Via, l’extrem Pol, força l’empat. Acabar en taules ja serveix als del Penedès per fer-se amb el segon lloc de la primera semifinal de dissabte. Els de Molo posen de nou direcció cap a Terra Ferma amb el gust agredolç de tornar a casa després d’un temps fora: feliços de participar a l’Històrics per primera vegada i decebuts de no haver-se ficat cap victòria a la butxaca. Sembla que podria ser un tòpic allò que qui fa més quilòmetres des de casa és qui aprofita per fer una estada més llarga.

Back To Top