skip to Main Content
U2 Ho Va Preveure Tot

Per Núria Sanz

A poc més de quinze minuts del xiulet d’Ariño Jiménez que engegarà el tercer dia d’Històrics, la megafonia rep als assistents amb un dels grans èxits musicals del 2005: Vertigo de U2. L’electricitat de les guitarres inicials del tema ajuda a elevar l’energia en l’ambient, que per si sola ja és tan poderosa com demana una jornada plena d’al·licients com la d’avui. El tercer grup del torneig el formen un triangle d’equips als quals l’Històrics els serveix com a primera presa de contacte postvacances, a l’espera de trobar-se aviat durant la temporada vinent. Tres clubs de Tercera: el Terrassa, el Sants i l’Horta. A les grades, els seguidors santsencs, que són majoria a l’estadi, mouen el cap al ritme de l’himne de la banda de rock irlandesa. El que no sospiten és que la cançó no només els recorda allò que feien fa catorze anys, sinó que també es convertirà en una profecia del que el seu equip està a punt d’experimentar en aquest torneig.

“Uno, dos, tres… catorce!” Comença el partit i precisament a poc d’entrar al minut catorze, els barcelonins liderats per Tito Lossio tenen la seva primera ocasió del partit, per part de Sergio Navarro. L’aconsegueix desviar Zapico, el porter del Terrassa que, tot i venir de més lluny, juga aquest partit com a local, ja que va fer-se amb la 8a posició en l’última classificació de lliga mentre que els barcelonins van acabar en la dissetena. Tot i aquesta diferència, la seva trobada a l’Històrics 2019 genera un dels duels més ajustats que hem vist fins ara. Una trobada entretinguda i molt igualada, però que es disputa quasi en la seva totalitat a la franja central del terreny de joc. Els quaranta-cinc minuts no deixen cap gol ni tampoc gaires ocasions clares. Així doncs, cal tanda de penals per veure qui s’enfrontarà a l’Horta, que va endur-se la medalla de bronze en la classificació de la lliga passada.

Finalment són els terrassencs els que es mantenen al camp per jugar la seva última carta pel pas a semifinals. Els de Tito Lossio desfilen cap al vestuari o a veure el partit dels rivals mentre que els seus seguidors ho fan cap al bar, deixant la seva zona de la graderia a mig gas. La primera opció clara del segon matx es dóna ben aviat, de la mà del jugador del conjunt hortenc Marc Rio. Però l’acció esdevé un miratge perquè quan al minut 21 arriba el primer gol del Terrassa, obra de Sergi Arranz assistit per un brillant Coro, tot canvia. El gol suposa el primer del conjunt vallesà en tota la història del torneig i potser ha trigat anys a arribar, però avui és només el que encén la metxa de la bomba terrassenca. Ens esperen més gols i, sobretot, molt més Sergi Arranz.

Al 27’ Domi Berlanga signa el 0-2 que suposa la davallada definitiva dels hortencs, que interiorment comencen a acomiadar-se de la competició. A deu minuts del final, Arranz signa el seu segon gol, novament assistit per Coro. Només un minut més tard, el jugador força el hat-trick i aconsegueix batre un rècord que feia onze anys que es mantenia intacte. David Bauli, que de fet també es troba al camp amb fitxa hortenca, havia estat l’últim jugador a aconseguir tres gols en un partit de 45’ a l’Històrics (2008). Tot i que sembla força decidit, encara no està clar que els terrassencs s’enduguin al Vallès el pas a semifinals, però Arranz ja s’assegura emportar-se la pilota del segon enfrontament cap a casa.

I si fa un parell d’hores Bono cantava el mític “Hello, hello, I’m in a place called Vertigo”, a les grades del Municipal del Guinardó ja fa uns minuts que els de Tito Lossio també tenen la sensació de ser a un lloc anomenat vertigen. Cada gol que ha anat signant el Terrassa els força a anotar-ne un en l’últim partit de la jornada amb l’Horta per tal de poder passar a semifinals. Sona el xiulet final i els santsencs salten novament al camp. Alhora, la seva marea de seguidors es desplaça a la posició inicial de la graderia murmurant apostes sobre si el seu equip aconseguirà la difícil fita que els vallesans els han deixat sobre la taula.

El Sants surt amb ganes de donar la raó als seus seguidors més envalentits, que han apostat per ells. Però des del primer minut es troben un Horta que, tot i estar fora de l’Històrics, està disposat a plantar cara als de Tito. En part, amb la voluntat de fer rentat de cara després de la golejada patida peels terrassencs. Els minuts al marcador van elevant-se i quan hem arribat a la meitat del partit, cap dels dos equips ha generat una ocasió clara. Fet que canvia als últims minuts, quan el Sants té les oportunitats més esperançadores del partit amb xuts de Sergio Rodríguez o Raúl Martín. Les sensacions, però, es decanten cap a la banda d’aquells seguidors santsencs pessimistes que donaven el torneig per perdut a mesura que avançava l’Horta-Terrassa.

Finalment, el col·legiat Martínez Navarro anuncia el final del joc amb un 0-0 al marcador. Els hortencs es dirigeixen al vestidor amb una eliminació que fa estona que han digerit i els del Sants sense haver marcat cap gol al torneig, però tampoc perdut cap dels dos enfrontaments disputats. Els de Terrassa, que eren a les grades per conèixer el veredicte final del seu paper a l’Històrics, comencen a desfilar riallers cap al vestuari quan l’speaker torna a activar la música a la megafonia. Aquest cop no sona U2 amb el seu Vertigo, el single d’un disc que els irlandesos van batejar com a “Com desactivar una bomba atòmica?”. Un auguri i presentació de l’última fase de grups del torneig que ens espera. Qui serà l’escollit per trobar les eines per inhabilitar la bomba terrassenca en la segona semifinal?

Back To Top