skip to Main Content
El Manresa I Les Primeres Vegades

Recordes la primera vegada que vas ficar-te dins el mar? Segurament no. Devies ser una criatura, tenies por d’aquella massa blava tan gran i tan desconeguda i probablement t’agafaves fort a la mare, que era qui t’obligava a tastar l’oceà per primer cop. I si recuperes la primera vegada que vas pujar a un avió, sabries dir cap a on et dirigies? És probable que tampoc, si no és que volaves cap a un altre país on viure i et canviava la vida de sobte. La primera vegada que vas conduir un cotxe? I el dia que vas tastar per primera vegada el que ara és el teu plat preferit? O què me’n dius d’aquell matí que vas veure neu, quan encara no n’havies vista mai?

En canvi, potser sí que recordes el primer petó que vas fer o la primera vegada que vas enamorar-te d’algú. Ben segur que sí que recordes la primera vegada que van trencar-te el cor o que vas perdre algú que estimaves abans d’hora o sense avís. No sempre les recordem, però les primeres vegades calen ben endins. Són el primer contacte amb alguna cosa que anirem repetint i repetint al llarg dels anys. Potser per gust, com el fet de viatjar o banyar-se el mar. Potser per desgràcia, com el desamor i la mort. 

El Manresa sap de la importància de les estrenes, va demostrar-ho ahir al Municipal del Guinardó. A les sis de la tarda, el grup de Ferran Costa va saltar al terreny de joc i va trepitjar la gespa del camp del Martinenc per primera vegada, en la seva primera participació en el Torneig d’Històrics. El tècnic del Bages va assegurar que era un plaer ser a la cita, però també era conscient de la responsabilitat que suposen les primeres vegades, que hi ha ocasions en què sí que s’enganxen a la memòria i queden per sempre. Per això, va traslladar als seus jugadors que, arribat el moment del record, calia que en fos un de bo.

I no se’ns acut millor estrena! L’equip del Nou Congost va entregar-se com pocs ho han fet durant la fase de grups. Ha aconseguit ser el primer que suma els sis punts de la jornada, és a dir, ha guanyat els dos partits que ha disputat. I, a més, també ha remuntat un resultat en contra, fet que tampoc havíem vist encara en la resta de dies de torneig. 

Però, no ens enganyem: hi ha una mica de mite en les primeres vegades. Són importants? Sí, però no són representatives. El primer petó que facis mai serà el millor o el que més sentis, tampoc la primera vegada que et trenquin el cor serà la que més mal faci. Les primeres vegades hi són, però gairebé mai són les que més ens marquen. Tampoc les que més gaudim. Ni el primer bany, ni la primera nevada, ni el primer vol, ni el primer amor. Ni tan sols el primer Històrics. 

I, aleshores, per què ens semblen tan importants les primeres vegades? Per què les destaquem i, sovint, mirem de recordar-les? És ben simple: perquè, en les primeres vegades, aprenem. I quan aprenem, fins i tot el cervell més adult i gastat es modela. Aprendre i transformar-nos en l’aprenentatge és el procés que més humans ens fa. Canviem estructures neuronals, ens esforcem per suprimir i reorganitzar allò que no ens fa el pes, que no ens serveix i no ens agrada. Les primeres vegades ens ho remouen tot i la majoria de les vegades, ens fan caure, fallar o patir. D’alguna manera, ens obliguen a replantejar-nos les segones, terceres, quartes i cinquenes vegades. Ens forcen a pensar com volem que sigui la que ve, a guardar allò que ens convenç i a pensar què és tot el que volem fer fora. En definitiva, les primeres vegades ens fan com som.

La del Manresa al Torneig és una estrena somiada, que veurem si segueix sent-ho dissabte, en la segona semifinal contra el Sant Andreu. Un rival que ja no compta a la plantilla amb cap jugador ni cap membre de l’equip tècnic que sigui capaç de recordar la primera vegada dels quadribarrats a l’Històrics. Però, un moment! Podríem dir que, per a ells, també és una primera vegada, no? La primera vegada amb el Manresa a l’Històrics. Perquè si alguna cosa caracteritza les primeres vegades és que, per molt no que vulguem, són per tot arreu. I, fins i tot quan erròniament creiem que ja no ens queda res nou per fer, la vida ens té preparada una sorpresa en forma de primera vegada. 

Back To Top