skip to Main Content
La Guerra Llamp Dels De Molist

Per Núria Sanz

L’edició de l’Històrics arriba a la seva última jornada i ens regala una final entre Badalona i Terrassa que entra al repositori del torneig per la porta gran. Noranta minuts d’alta competitivitat i dos conjunts que des del minut zero surten al camp amb fam i moltes ganes d’endur-se el trofeu cap a casa. Finalment, els vallesans són els triomfadors de la vetllada i es fiquen el seu primer Històrics a la butxaca en la seva segona participació al torneig. I no sabem si el tècnic Xavi Molist és gaire seguidor de l’estratègia militar, però el que el seu equip aconsegueix al Municipal del Guinardó davant dels escapulats té nom i apareix als llibres d’història.

Durant la Segona Guerra Mundial, va sorgir una tècnica militar batejada com Blitzkrieg, que en alemany es tradueix literalment com a “guerra llamp”. Una estratègia d’atac ràpida que es basa en un bombardeig inicial, seguit de forces mòbils atacants que actuen de sobte amb molta velocitat. L’objectiu és evitar que la defensa de l’enemic pugui actuar de manera coherent i es vegi superada per la sorpresa dels fets. Precisament això aconsegueixen els egarencs en el tram final del partit, on remunten un 1-0 en contra i signen tota una “guerra llamp” davant el desconcert i impotència dels de Juanma Pons.

Els primers minuts del partit són clarament dels escapulats, que s’inicien en la batalla amb avantatge en la guerra psicològica. Són el conjunt Rei de l’Històrics i aquesta és la seva quarta final consecutiva, després d’haver fet seus els dos últims trofeus. En aquesta ocasió, s’enfronten a un rival molt més inexpert en el torneig: és el primer cop que arriben a la final i només el segon que són en la graella d’equips inicial. Potser, aquesta superioritat juga a favor del conjunt de Pons en els primers minuts de partit. Els del Badalona salten al terreny de joc i demostren ser un equip amb un objectiu clar i una organització idònia per fer-se amb ell. Liderats pel capità, Morales, que des de la porteria endreça els jugadors a crits com un director d’orquestra amb batuta.

A poc a poc, el Terrassa supera la barrera psicològica dels primers moments i s’equipara al conjunt blavenc. Arriben també les primeres renyines individuals, alimentades per una grada majoritàriament egarenca que es disposa a elevar el to de cada enfrontament particular. La clausura de la primera meitat del duel s’anuncia a toc de xiulet i els jugadors dels dos conjunts desfilen cap al vestidor. Al final de cada grup, Juanma Pons i Xavi Molist, disposats a motivar el seu exèrcit per poder alçar el títol després de la segona part de la disputa. Fos el que fos que van pronunciar els dos místers en la intimitat del vestidor, té el seu efecte.

Al minut 54 arriba el primer gol del partit, a favor del Rei de l’Històrics. Obra de Robert Simó, que es marca un autèntic golàs per sobre de l’avançat porter Zapico, fins fa pocs minuts suplent a la banqueta. El canvi en el marcador provoca un augment de tensió entre els dos clubs, però la disputa segueix igualment ajustada. Tot i això, la superioritat en el resultat produeix en els escapulats una certa tranquil·litat i quasi assumpció que el seu tercer Històrics consecutiu és, a mesura que passen els minuts, una tasca feta. Quan queden vint minuts perquè l’àrbitre anunciï el punt final del torneig,  es decideix parar el joc un parell de minuts per poder beure aigua. És en aquesta pausa que Molist sembla activar l’estratègia definitiva i ordenar l’atac sorpresa.

Com si l’aigua consumida vingués dotada d’alguna mena de poció màgica com les que inventen algunes llegendes vikingues, el Terrassa signa un final de matx brillant. Concretament, uns últims deu minuts de traca que agafen totalment desprevinguts als escapulats, que tenien el torneig pràcticament entre les mans. Al minut 82 arriba el primer gol dels egarencs, que signa David Virgili. Els de Juanma Pons miren de reaccionar de manera ràpida i efectiva a l’empat, però la màquina vallesana s’ha activat amb una velocitat inesperada i sembla impossible d’aturar. Sis minuts més tard de l’obra de Virgili, Lucas Viña efectua la sentència definitiva, que posa als de Molist en un 1-2 que s’allarga fins al final del partit. A l’estadi, jugadors i públic observen els últims deu minuts com si es tractessin d’un somni estrany, un escenari que ningú hagués imaginat un quart d’hora enrere. Especialment Juanma Pons observa les celebracions del rival amb ulls atònits. La seguretat de ser el Rei de l’Històrics no ha pogut fer front a l’efecte sorpresa de la guerra llamp vallesana.

Back To Top