skip to Main Content
Cinc Escenes De Matrimoni

Per Núria Sanz

La jornada de semifinals del Torneig d’Històrics aterra al Municipal del Guinardó. Amb ella, abandonem el model de classificació triangular i donem tret de sortida als partits de 90 minuts, que posen a prova de valent als conjunts participants. La tarda es divideix entre dos trobades: una primera entre el CF Badalona i el FC Vilafranca i una altra que enfronta el Terrassa FC i el FC Martinenc. Els dos duels per parelles per fer-se amb un lloc a la final aconsegueixen fer dels assistents al camp autèntics testimonis d’escenes matrimonials.

 “Molt millor amb l’Smart TV, no?”

Mudar-se en parella de vegades implica uns primers mesos de precarietat. De posar les coses a lloc i també d’acostumar-se a la convivència compartida. En la primera semifinal del torneig, veiem un Vilafranca que passa per tot un procés d’adaptació. Comença el matx neguitós i amb una il·lusió prèviament acceptada en el cafè pre-partit de “fer-se amb el torneig” perquè se’l prenen “molt seriosament”. Però sobre el camp, als d’Iván Moreno els ha costat sentir-se del tot còmodes. En part, perquè els escapulats anoten un “gol psicològic” en el primer minut, obra d’Hugo Esteban. Arriben al quart d’hora del partit amb un avantatge de 2-0, amb un segon gol de Chema Moreno. Un gol que comporta reaccions entre els del conjunt vilafranquí com la de Sardà, que s’ajup a mig camp i crida fort picant al terra, visiblement emprenyat per la falta de fluïdesa del seu equip en els primers minuts de l’enfrontament. I per si fos poc, Esteban repeteix la tasca del gol psicològic a un minut de finalitzar la primera part. La pausa, però, serveix als vilafranquins per sortir amb cara nova durant la segona meitat. I com qui es compra una Smart TV després de mesos bregant amb la dubtosa programació de la TDT, els de Moreno surten més engrescats i confiats. El partit resulta molt més igualat i el Vilafranca es fa amb el seu primer gol, de Xavi Civil, al minut 63. Però la desfeta dels primers quaranta-cinc és difícilment arreglable i els del Penedès marxen a casa amb un 3-1 en contra, però la clara sensació d’haver anat de menys a més en una semifinal amb el vigent campió.

“Es que com si fos a casa seva!”

Sovint tot matrimoni disposa d’un amic força pesat, que no sap veure els límits de la intromissió. Que es passeja per casa aliena amb les sabatilles d’anar per casa a quadres i es serveix de la nevera sense preguntar. I d’alguna manera, podem començar a dir que el Badalona s’està convertint en aquesta figura de l’Històrics. Els de Juanma Pons es classifiquen per quart any consecutiu a la final i diumenge al Camp Municipal del Guinardó, podrien aixecar el seu tercer trofeu consecutiu. Durant la fase de grups, però sobretot en la semifinal, els escapulats han fet mostra de gaudir d’una categoria que els ajuda a partir en avantatge davant de molts rivals. Però també han provat que comencen a tenir-li les mides agafades al torneig i saben com fer-se’l seu, fins i tot sense ensenyar la seva imatge més brillant. Caldrà veure si l’altre finalista planta cara als de Pons en el matx final amb prou intensitat o si, d’altra banda, el títol de Rei de l’Històrics es veurà encara més reforçat.

“T’agrada més el gardenia o el cobre broncejat per la paret?”

La infinitat de la paleta de Pantone ha dut més d’un mal de cap matrimonial quan toca pintar paret. La segona semifinal comença també amb una disputa de tonalitats que ens deixa una postal rarament vista al Municipal del Guinardó. Els egarencs juguen com a locals pels efectes del sorteig del Torneig, motiu pel qual vesteixen la seva primera equipació. El roig del conjunt de Molist obliga als amfitrions a vestir les seves segones gales. El Martinenc surt al camp vestit de fosc, amb pantalons blaus i samarreta de ratlles horitzontals blau marí. La grada, majoritàriament seguidora del club barceloní, reconeix ràpidament els seus jugadors, però triga uns minuts a acostumar la vista i fer entendre al cervell que hi ha un equip vestit de vermell al camp del Guinardó i no és el dels diables. Esperen que aquesta estranya situació no faci despistar-se o atabalar-se als de Javi Gómez tant com ho fa viure en un menjador pintat en una tonalitat mal triada, escandalosament llampant.

“Sempre em fas el mateix!”

No hi ha membre d’un matrimoni que no hagi sigut la inspiració d’aquesta frase. I durant la segona semifinal, un jugador del Terrassa es guanya a pols que la grada del Martinenc li llenci aquest retret. Sergi Arranz va meravellar-nos el passat dimecres en una tercera jornada de fase de grups en la què va signar un hat-trick (Horta 0-4 Terrassa) que va ser el motor principal del pas del conjunt de Xavi Molist a les semifinals. Durant aquestes, el jugador del conjunt engarenc torna a fer de les seves davant els amfitrions i demostra que pot convertir-se en el membre clau de l’equip dues jornades seguides. L’home gol del Terrassa, que és per ara el màxim golejador del torneig, és l’encarregat de donar l’1-1 al seu conjunt en el 25’ de la primera part. Els de Javi Gómez han aconseguit avançar-se al marcador, però l’avantatge els ha durat escassos minuts. El gol d’Arranz comporta l’empat, un resultat que s’allarga fins el minut noranta i desplaça la sentència de la segona semifinal del dia a la tanda de penals.

“Tu també ho has fet!”

Un cop arribats a la tanda de penals, els porters són claus en el veredicte final de l’enfrontament entre Terrassa i Martinenc. Són protagonistes d’un cara a cara en què l’orgull per ser millor que l’altre ens regala la seva millor versió. El porter del conjunt vallesà, Ortega, aconsegueix aturar el primer penal que efectuen els de Javi Gómez. Les semifinals semblen més llunyanes quan el segon encarregat de xutar pels diables vermells, Lladó, l’envia fora i dóna als engarencs l’opció de posicionar-se amb un 3-0 definitiu per fer fora el conjunt amfitrió del torneig. Aleshores és quan el porter, Cócera, s’autoexigeix igualar allò que ha fet Ortega fa escasos segons. I ho aconsegueix: atura el penal de Genís i dóna esperances a la grada del Municipal del Guinardó. Però el mérit del porter del Martinenc no atura els següents jugadors del Terrassa, Cañaveras i Kevin, que sí el superen sota els pals. Finalment, el Terrassa s’alça com a segon semifinalista de l’Històrics després de 90 minuts molt ajustats i una tanda de penals que ha deixat un dels duels més atractius del torneig amb Ortega com a part guanyadora.

Back To Top