skip to Main Content
Tres Tombs Infernals: La Victòria Del Sant Andreu

Cada gener, el barri de Sant Andreu de Palomar celebra els Tres Tombs Infernals. Una festivitat que combina teatre i correfoc i que honora la llegenda de Sant Antoni. I tot i que encara falta mig any perquè els carrers del barri acullin aquesta data, el conjunt de David Almazán ‘Pirri’, campió de l’Històrics, ha anat escalfant motors. La llegenda de Sant Antoni ha viatjat aquests dies fins al Guinardó. 

Diuen que el mèrit més gran de Sant Antoni va ser superar les temptacions mundanes amb què es va trobar al llarg de la seva vida. Els andreuencs, aquesta setmana durant el Torneig, han aconseguit una gesta similar. El primer dels entrebancs amb què es trobaven quan van aterrar a l’Històrics eren les previsions. Els de ‘Pirri’ no partien com a favorits de la competició. Equips com el Terrassa o el Badalona, de categoria superior, semblava que havien de ser l’aposta més lògica pel títol. També el Cerdanyola, que només un parell de mesos enrere, va arrabassar als andreuencs el somni de l’ascens. 

A la fase de grups, però, els andreuencs ja van superar el ‘què diuen de nosaltres’. Van aconseguir la classificació, com aquell qui diu, pràcticament a l’últim moment. I com tota gesta pròpia d’un Sant, superar el Vilafranca (0-1) i empatar amb el Júpiter (0-0) no va ser gens fàcil. Els andreuencs van suar més que lluir, una tònica que s’ha mantingut al llarg de la setmana. Arribats a la semifinal, era l’hora de l’espectacle: els de Pirri van donar tret de sortida als Tres Tombs.

La festivitat dels Tres Tombs a Sant Andreu de Palomar té dues parts. La primera és la representació de la vida de Sant Antoni i de totes les seves peripècies per a evitar fer cas al diable. Després d’haver-se enfrontat a les temptacions mundanes, els de ‘Pirri’ van encarar-se dissabte amb el diable mateix: el Manresa. L’equip de Ferran Costa ha estat, sense dubte, qui més difícil ha posat les coses al Sant Andreu durant el Torneig. Els blanc i vermells han lluït com cap altre conjunt i, tot i que no van aconseguir la victòria en la segona semifinal, sí que van forçar el partit fins als penals. Sant Antoni, a la llegenda, no es proposa matar el diable, però els andreuencs a l’Històrics han tensat la història popular fins a trencar-la. El Manresa va quedar eliminat i va acomiadar-se del Torneig. 

La segona part de l’espectacle és el correfoc amb tres voltes, curtes, però cada vegada més intenses. I així mateix ha estat la final davant la UE Sants. Primera volta: una mitja part de poques ocasions, tranquil·la, fins i tot massa per als espectadors del Torneig. Segona volta: uns segons quaranta-cinc minuts més oberts i animats. I aquí el Sants ha començat a acariciar el gol abans que els andreuencs, i l’han trobat finalment al minut 56 gràcies a Laborde. L’alegria, però, els ha durat poc. Al minut 78, Sergio Mulero ha forçat l’empat amb un xut directe des del límit de l’àrea que ha suposat l’esclat de la festa a la grada dels aficionats quadribarrats. I, per fi, ha arribat la tercera volta, la més complicada: la tanda de penals. I novament, els de ‘Pirri’ han tensat la llegenda fins a desfer-la.

Els andreuencs, com si els Sants s’entrenessin i les gestes no fossin complicades, han encertat els cinc xuts de penal i han superat al rival en la tanda (4-5) sense cometre cap error. Han aixecat la copa davant l’atenta mirada del seu públic. I ara, l’única temptació mundana que queda als de ‘Pirri’ és comptar els dies fins al pròxim Històrics. Nosaltres, amb ells, ens sumem a la temptació.

Back To Top