Tot ho bo s’acaba. La felicitat no és eterna. I l’Històrics 23‘ ha posat el punt final. Que bé ens ho hem passat aquesta setmana! Val la pena esperar un any per gaudir del futbol, de la tensió, de la rivalitat, dels gols, de les parades i del companyerisme que ens ofereix el que és, se’ns dubta, el millor torneig del futbol català. Ho podem dir ben alt!
No hi ha millor manera de començar la temporada que amb somriures, i aquesta setmana al Nou Sardenya n’hem vist molts. Dels jugadors, de les aficions, dels Voluntaris… L’Històrics és sinònim de feina i de futbol, d’alegria i de bon rotllo. Però, a nivell futbolístic, tan sols un pot acabar amb un somriure permanent: el campió.
I en aquest cas, el guanyador del torneig va ser un Sant Andreu que té una relació molt especial amb l’Històrics… i el Nou Sardenya. Els ‘quatribarrats‘ s’han convertit, amb cinc títols, en el segon equip amb més Històrics juntament amb el Júpiter i s’apropa als set del rei del torneig, el Badalona.
La gran curiositat és que, de tots els trofeu que ha aconseguit el Sant Andreu, tres han estat en edicions disputades a l’estadi gracienc, la casa del seu gran rival. Una satisfacció afegida… i aquest any sobretot per Pau Dardra, que com ell mateix ens reconeixia després de les semifinals, n’havia jugat uns quants, d’Històrics, però no n’havia guanyat cap. Fi a la maledicció.
Un cop entres a l’Històrics no es pot sortir. I si no, digueu-li al subcampió de les dues últimes edicions, el Manresa, que va ser el nouvingut en l’edició de 2021 i des d’aleshores no ha fallat. Però els de Xavi Corominas no van poder complir amb el refrany que diu que la tercera és la bona i, tot i estar molt a prop d’obtenir-ho, els penals van impedir-ho. Es continua resistint pels del Bages!
Algú del més enllà sabia que l’Històrics s’acabava i, per primer cop en tot el torneig, va ploure. No gaire, però ens vam mullar més enllà de la jornada de semifinals, a la que a premsa vam acabar ben xops pel rec automàtic. El clima també era conscient que arribava al final, i el sol va anar minvant cada dia fins a una última jornada que, a més de les quatre gotes que ens van refrescar, va començar a bufar un ventet que feia que una jaqueteta no sobres.
Abaixem el teló a uns dies molt intensos que donen el tret de sortida al curs. Un any que promet moltes emocions, però cap com les que desperta l’Històrics. Un torneig d’ambient familiar i de nivell professional que gaudeixen els protagonistes, les aficions, els membres de l’equip de premsa i els Voluntaris. Que mai s’acabi aquesta beneïda bogeria! Ens veiem al Municipal de la Verneda per l’Històrics femení!
