Als últims dies, Itàlia segueix amb cura les evolucions dels volcans sicilians Etna i Stromboli. Tots dos van entrar en erupció fa gairebé un mes i, des d’aleshores, no han deixat de tindre activitat més o menys important. No fa gaire, el setembre de 2021, a Espanya es va viure un quasi similar amb el volcà de La Palma, que ens va tindre encongits a tots a mitjan desembre després de 85 dies d’activitat.
Vivim sense aquest tipus d’ensurts a Catalunya, tot i que en tenim de volcans. La Garrotxa compta amb una cinquantena de cons volcànics, i l’últim en entrar en erupció el del Croscat fa ja uns dies: 13.000 anys!
Però, tot i que no suposen cap amenaça, es considera zona activa. I així ho va demostrar l’Olot a l’Històrics 24‘. Un volcà pot entrar en erupció en qualsevol moment, i tot i que els de Pedro Dólera van començar les semifinals davant el Sant Andreu sense activitat, després del descans van entrar en ebullició per empatar un 2-0 i estar a punt de aconseguir una remuntada que hauria entrat a la història del torneig. La loteria dels penals -que ben tirats quasi tots!- els va donar l’esquena i Xavi Molist i els quatribarrats jugaran la seva segona final consecutiva.
A Gràcia no hi ha volcà, però tampoc cal. Un ordenat Europa va fer valdre la seva superioritat davant un Prat combatiu, però al que li costava un món apropar-se a la porteria rival. Tot i això, ai si entra aquell cop de cap de Reinke al tram final! S’hauria posat el partit d’allò més interessant!
Com el de la Palma, el volcà Olot es va apagar després d’una gran activitat estromboliana, la més forta i espectacular que es pot tindre. Però ja ha deixat clar que no serà una comparsa aquesta temporada! No tindrem volcans a la final, però no caldrà: les aficions de Sant Andreu i Europa s’encarregaran d’escalfar el Municipal del Guinardó. Últim capítol somiat amb un derbi barceloní on de segur hi haurà espurnes. Qui acabarà somrient?
