Al circ romà era l’emperador el que decidia qui seguia amb vida i qui era devorat pels lleons. Tothom estava expectant a la decisió. A un camp de futbol, ni l’afició ni els directius poden escollir el resultat final (tret d’aquell França-Kuwait del Mundial d’Espanya 82‘ en el que el president de la federació del país de l’Orient Mitjà va baixar al centre del camp per parlar amb l’àrbitre i anul·lar un gol d’Alain Giresse), però l’expectació pot ser la mateixa.
Com el gladiador que sobreviu a les bèsties davant la sorpresa dels espectadors, la Montañesa va aconseguir una sonada victòria sobre el Terrassa i va fer que els últims 45 minuts de la jornada entre egarencs i Sant Andreu, que va guanyar per 1-0 als de Nou Barris, fossin emocionants, molt emocionants. Una victòria per la mínima dels de Gerard Garrido portava el duel als penals, on també hi havia la possibilitat que es produís un triple empat.
I l’ambient, com durant tota la jornada, va ser el de les grans cites. Les aficions dels dos equips no van deixar d’animar (com la del Montañesa durant els partits del seu equip!) conscients de l’importància del duel. Totes tres van ser les més sorolloses i les que més color van portar a la grada fins ara, en una jornada en què vam superar els 1.000 espectadors al Nou Sardenya!
Si hi havia algú que podia ficar-se a la boca del llop aquell era el que ho tenia millor per arribar a semifinals, el Sant Andreu. I a punt va estar de fer-ho, quan en els últims minuts del duel final, el jugador del Terrassa Pol Sánchez no va encertar el seu remat des de la frontal. L’ai al cor, pels quatribarrats, que van aguantar. El vigent campió, eliminat d’entrada.
El Sant Andreu, doncs, és el tercer semifinalista de l’Històrics 23‘. Un torneig que es va cobrar una víctima inesperada, quan el rec automàtic va sorprendre l’equip de premsa i l’impressora va dir ‘fins aquí’. Ben pensat, algú sí que va escollir qui devia ‘morir’! Va ser una víctima col·lateral d’una aigua que tampoc ens va vindre malament en la que poder va ser la jornada més calorosa fins al moment.
Cristian Gómez, José Miguel Morales i Sergi Arranz també van ser protagonistes en rebre un merescut homenatge, un abans de cada partit. No vam escollir mal dia per donar-los un petit obsequi que fa valdre la seva carrera: tot just ahir va dir adeu al futbol professional un dels millors porters de la història, Gianluigi Buffon. L’italià, que bé podia haver estat un emperador romà en altra vida, ha guanyat 29 títols al llarg de 27 anys com a professional, però hi ha un que no té ni en tindrà. Sabeu de quin parlem, oi? ‘Ave, Històrics!’
