skip to Main Content
“Quédate, Que La Noche Sin Ti Duele”

Era d’esperar. Quan pels altaveus del Guinardó sonen els primers acords de la sessió de Bizarrap i Quevedo, la grada se n’adona. Uns copets de dits al genoll seguint les síl·labes del cantant, moviments de coll a ritme de la percussió digital que entra al segon vers o els més atrevits, que aixequen els braços quan el canari entra amb el “Quééééééééédate” que s’enganxa al subconscient com ho fa la humitat barcelonina a la pell. 

L’èxit de la cançó és tan exagerat que aconsegueix que les aficions més sorolloses del vespre, la del Terrassa i la Montañesa, facin les paus durant una mica més de tres minuts i vagin a una. 2,58 milions de reproduccions en només un dia i la gran candidata a ser la cançó de l’estiu, tot i aterrar a la meitat d’aquest. Tot això ho diem amb el permís de la Rosalía i el seu ‘Despechá’, clar. I volent fer notar que, a la festa de l’Històrics, ens esforcem per tenir el millor del millor i el DJ i productor argentí, aquest any, no podia faltar.

Com tampoc podien faltar l’homenatge a David Fontanils, històric del Vilafranca, els crits de l’afició estrella de Nou Barris o el campió del Torneig del 2019, el Terrassa, que a la primera jornada ha fet mèrits per tornar a tenir opcions de cara a la final. I arribats en aquest punt, ja podem dir-ho, no? Com trobàvem a faltar l’Històrics amb totes les seves capacitats! Grades plenes, sense mascaretes que amaguen emocions, i on l’única responsabilitat a tenir en consideració és gaudir del futbol català.

I és que la primera setmana d’agost és l’esclat de mesos de feina, ben bé com ho és cada sessió de Bizarrap. O això volem pensar els melòmans més romàntics: que tot èxit ve acompanyat d’un gran esforç. Sense dubte, al Torneig, l’esgotament val la pena i sempre deixa ganes de més i més. En vivim la primera tarda, encara amb cinc jornades per davant, sense poder callar la veueta punyetera que ens recorda: “nois, com trobarem a faltar aquests dies un cop hagin marxat”.

Ens agrada pensar que és un sentiment compartit. I que quan aquests dies sigueu pel Guinardó i canteu Quevedo des de la grada, ho fareu pensant en el Torneig i com d’estranys i tristos han estat aquests dos últims anys. A qui, sinó a l’Històrics, cantar-li amb tant d’amor el ya no quiero nada que no sea contigo?

Back To Top