skip to Main Content
Volta Pels Cercles De L’Infern De Dante

Quan sentim a dir “grup de la mort”, normalment pensem que hi han anat a parar els equips més competitius. Ahir en diversos racons del Torneig, però, l’expressió es va fer servir per referir-se a una cosa ben diferent. L’atzar del dia del sorteig va voler que el segon triangular el protagonitzessin el Júpiter, el Sants i el Badalona. No ens malentengueu: efectivament, tres equips competitius. Clàssics de l’Històrics entre els quals consta qui més copes carrega a l’esquena (els escapolats). Però també un grup format per conjunts que el curs passat van descendir i no van signar la seva millor temporada.

De totes maneres, nosaltres som de veure el got mig ple i creiem que tota caiguda, té el seu ascens. Com va narrar Dante Alighieri en la Divina Comèdia, la baixada a l’Infern culmina amb l’arribada al Paradís. I ens ho volem prendre com ell i abans que remuntin i arribin a millors paratges, portar els protagonistes del G2 a entretenir-se pel regne de les tenebres. Com? Pels nous cercles de l’Infern que va proposar l’escriptor! Júpiter, Sants, Badalona, preparats pel passeig? 

  • Primer cercle: els llimbs

No us enganyarem: la primera parada no és del tot agradable. Als llimbs s’hi troben les ànimes dels justos esperant la redempció i sense tenir gaire clar si aquesta arribarà, o no. Allà s’hi troben els santsencs, que en aquests moments d’agost viu una situació d’incertesa esportiva incòmoda, i no sap encara del cert on inscriurà el seu equip la temporada que està a punt de començar. Fa una estona, n’ha parlat al respecte.

  • Segon cercle: els luxuriosos 

Ja ho hem dit unes línies més amunt. De tots tres, el Badalona és qui parteix amb més copes del Torneig guanyades. L’equip liderat per Santi Álvarez no podrà engreixar el palmarès enguany, després de quedar eliminat en la fase de grups. Serà que el desig per continuar essent el rei de copes els ha jugat una mala passada?

  • Tercer cercle: els golafres

El bar de l’amfitrió va tornar a signar una gran jornada. I ho direm amb la boca petita, que no volem que ningú s’ofengui: els aficionats del Júpiter van ajudar especialment perquè així fos. Saltxipapes, cerveses, entrepans i morro de porc. La cua per demanar una cosa o una altra no va deixar de formar-se en tot moment. Fins i tot quan els de la Verneda van acomiadar-se del Torneig i van quedar-se a mirar el tercer matx per comprovar quin dels seus rivals aconseguia el pas a semifinals.

  • Quart cercle: els avars i pròdigs

La jornada d’ahir tenia entre els seus protagonistes a Borja López, qui ens prendrem la confiança d’anomenar fill pròdig. El tècnic del Sants s’estrenava al capdavant dels barcelonins, però, al Torneig de l’any passat, ja el vam veure liderant als verd i blancs per indisposició de Tito Lossio, aleshores primer entrenador de l’equip. És tot un orgull tenir-lo de tornada al Torneig que, d’alguna manera, el va estrenar com a director d’orquestra del Sants: el fill pròdig ha tornat a l’Històrics.

  • Cinquè cercle: els iracunds

Per què no dir-ho? De caràcter iracund, en van pecar tots tres conjunts, ahir. I quina sort! Júpiter, Sants i Badalona van treure a passejar la seva ira i van ensenyar de valent les dents, ningú volia deixar escapar un lloc a la semifinal. La cosa va estar tan ajustada que alguns despistats a la grada demanaven per què finalment aconseguia la plaça el Sants. Resposta ben senzilla: en el total de partits, va fer un gol més que els badalonins (2-1).

  • Sisè cercle: heretges i epicuris

D’heretgia també en pequen tots tres equips. Com és normal, després dels respectius descensos, els conjunts llueixen cara nova. El Júpiter, per exemple, només manté tres jugadors de la plantilla de l’any passat. Un d’ells, Llorenç, va aconseguir l’únic gol dels barcelonins ahir. L’heretgia en aquest cas, però, està justificada. Noves filosofies i, en resum, nous projectes per encarar el que resta de 2022 i començarà el 2023. A l’Històrics n’hem vist el primer tast i confirmem que en els tres casos fa bona pinta.

  • Setè cercle: els violents

Per aquest cercle, equips, no hi passem. I és d’agrair que vosaltres tampoc! A l’Històrics creiem en el joc net i Júpiter, Sants i Badalona van fer-ne bandera durant les seves actuacions. Gràcies!

  • Vuitè cercle: els fraudulents

Alguna trampeta sempre ha d’haver-hi. Si no, no seria futbol. Penals, fores de jocs… Ahir a l’Històrics en vam viure de tots els colors. En el partit decisiu, els badalonins van aconseguir l’empat gràcies a unes mans dels rivals a l’àrea que van forçar el xut des dels deu metres. I als santsencs els van anul·lar una diana per clara posició no reglamentària. El que diem: si no, no seria futbol.

  • Novè cercle: la traïció

Sempre diem que l’Històrics és un punt de trobada. T’hi retrobes amb excompanys, exequips i exentrenadors. Sí, la traïció està assegurada. Si ens poséssim a mirar la trajectòria de totes les persones que passen pel Torneig, no acabaríem mai, d’explicar infidelitats a vells coneguts. Però sense dubte, la més atractiva i sonada del grup dos ha estat la de Sergi Mulero. El jugador del Sants va ser clau ahir en el pas a les semifinals del seu equip. I no cal fer gaire memòria per adonar-se que fa tot just un any, era escollit MVP del Torneig com a líder del seu exconjunt, el Sant Andreu, últim campió. Encara és massa d’hora per dir-ho, però creieu que Mulero pot culminar la seva traïció portant als santsencs a apoderar-se de la copa? Caldrà veure-ho! Una cosa està clara: la norma número u a l’Infern és que, quan es tracta de guanyar, no hi ha amics que valguin.

Back To Top