skip to Main Content
Unknown Pleasures

Ja ho diuen que no hi ha final sense inici i que la primera passa del camí és, sovint, la més important. Els debuts són sempre un fenomen especial, una primera presa de contacte que mai saps si et portarà cap a la glòria o cap al fracàs. La història està plena d’exemples de la primera mena: estrenes imJa ho diuen que no hi ha final sense inici i que la primera passa del camí és, sovint, la més important. Els debuts són sempre un fenòmen especial, una primera presa de contacte que mai saps si et portarà cap a la glòria o cap al fracàs. La història està plena d’exemples de la primera mena: estrenes inmillorables, persones que fan un debut tan brillant que ni s’acosta al que molts faran en tota una vida. 

‘Citizen Kane’, per exemple, la primera pel·lícula d’Orson Wells, ja història del cinema. O el primer àlbum dels Joy Divison, el 1979, reconegut per aquells que ni tan sols escolten la seva música per la portada de fons negre i línies blanques que protagonitza samarretes vestides per generacions i generacions. O Harper Lee, qui el primer relat que va perpetuar en tinta va ser el cèlebre “To Kill a Mockingbird”. I sí, ho esteu esperant: com el Sant Cugat i l’Igualada a l’Històrics d’aquest any.

Les igualadines aconseguien ahir la classificació a la final en la seva primera participació en el Torneig. S’hi veuran les cares amb les vallesanes, qui tampoc han disputat abans la competició. Dos exemples d’arribar i moldre, superant altres conjunts – Martinenc, Pallejà, Júpiter i Cerdanyola – amb moltes més edicions i experiència a l’Històric a l’esquena

I sabeu com es deia el primer àlbum dels Joy Divison, oi? Els més melòmans, segur que sí. Encertadament, ‘Unknown Pleasures’, plaers desconeguts. Ja ho tenen els debuts: ni Sant Cugat ni Igualada coneixen encara la satisfacció d’aixecat el trofeu de l’Històrics i malauradament, només un dels dos podrà saber què se sent en fer-ho aquest diumenge. Apostes?

Back To Top