Arribem a l’equador de l’Històrics 24‘ i de nou el torneig ens ha regalat el que més ens agrada: gols. Qui deia que no es veien en 45 minuts? Set en tres partits, 16 en dues jornades i 19 des de l’inici del torneig. Combati’m la intensa calor amb la salsa del futbol!
De moment s’estan complint totes les expectatives. L’Europa repetirà semifinals i ha començat de la mateixa manera que l’edició anterior, anant de menys a més. Si l’any passat a casa seva va haver de remuntar davant el Martinenc en el seu primer partit, ahir va haver de fer el mateix contra el Júpiter arran del gol en pròpia porta de Sicu.
Va tornar a prémer el sol després d’una jornada en què ens va donar una treva. La crema solar va tornar a ser una de les protagonistes, de la mateixa manera que les aficions. Si a la segona jornada la del Sant Andreu va ser la més sorollosa, ahir cap de les tres presents va deixar d’animar al seu equip. Júpiter, Montañesa i Europa van portar força aficionats que van posar color i soroll a una tarda en què van competir amb un altre de ben acolorida que repetirà dissabte a les semifinals, la del Sant Andreu. Quin goig que va fer el Municipal del Guinardó! De nou vam superar el miler d’aficionats!
Jornada cent per cent barcelonina en la que es va mantenir l’alt nivell de futbol vist fins ara. Els tres equips participants ens van deixar una gran actuació i la igualtat va tornar a ser de nou la tònica del dia. L’Europa no va tindre clar el seu accés a semifinals fins a l’últim moment i ho va fer mitjançant un gol de Jordi Cano, que ja comença a escriure el seu camí a l’Històrics: fidel seguidor fa anys a les graderies per seguir les evolucions dels seus germans, fa dues edicions va marcar a la final el gol que va donar el títol al Terrassa davant el Manresa.
Però si hi ha algun històric de l’Històrics -més enllà d’un Júpiter que és l’únic equip, junt amb l’amfitrió Martinenc, que ha disputat totes les edicions del torneig-, aquests són dos jugadors que es van veure les cares a l’últim partit. Óscar Sierra, per part de la Montañesa, i Álex Cano ‘capiCano‘, de l’Europa. El primer disputava el seu setè Històrics amb sis equips, mentre que el central escapulat ens explicava després del partit definitiu que ha perdut el compte. Això sí, tots han estat amb el quadre gracienc! Una tradició estiuenca per tots dos. Us volem continuar veient en les següents edicions!
