En aquest Històrics 24‘ hem comptat amb golejadors d’alt nivell. Futbolistes que viuen del seu encert cap a la porteria contrària i que, vagin a l’equip que vagin, sempre destaquen per tindre un idil·li amb el gol. De tots ells, el que més ha marcat ha estat un rodamón que la temporada passada va iniciar la seva segona etapa a l’Olot: Marc Mas.
Amb tres gols -dos en la golejada per quatre gols a zero contra el Tona i un altre a les semifinals davant el campió Sant Andreu, gol que va portar el partit a la tanda de penals-, Marc Mas s’ha emportat un guardó al qual han optat diversos jugadors fins al final: els seus companys Chema Moreno i Pau Salvans es van quedar un gol per sota, de la mateixa manera que Buba Juwara (Europa) i els jugadors andreuencs Albert Garcia i Toni Paredes.
El davanter centre ha de ser mortal un cop olora la sang, com els taurons més mortífers. I Marc Mas ha demostrat una vegada més, aquest cop a l’Històrics, que ho és. Demostració de saber on ha d’estar el jugador més avançat de l’equip, ja que dos dels gols marcats van arribar pràcticament per intuïció dins l’àrea i l’altre amb un cop de cap inapel·lable entrant amb tot.
Marc Mas agafa el relleu de Boris Garros i Raúl Ferrer, que l’anterior edició de l’Històrics van compartir el premi a màxim golejador en fer dos gols cadascú. El de Sils, en la temporada del retorn de l’Olot a Segona Federació, ha de ser una peça clau per tal que els de Pedro Dolera no pateixin per mantenir la categoria.
Ha començat Marc Mas la temporada com va acabar l’anterior: veient porta. Amb 21 gols, va ser el màxim anotador del grup 5 de Tercera RFEF i un dels grans culpables del domini de l’Olot a la categoria. Va estar molt a prop de portar el seu equip a la final de l’Històrics amb el seu encert, però tot i no fallar de cara a porta, no va poder ser. Degut això, Marc Mas no va estar l’últim dia d’Històrics i no li vam poder fer entrega del guardó, però no hi ha problema: li farem arribar!
