Per segona edició consecutiva, l’MVP de l’Històrics és un jugador de l’equip campió, el Sant Andreu. Si l’any passat va ser Albertito, en aquesta ocasió ha estat Max Marcet el que li ha agafat el relleu. Protagonisme absolut d’en Maxi, tal i com porta a la samarreta, per fer-se amb el màxim guardó individual.
Titular en tres dels quatre partits que va jugar el Sant Andreu, Max Marcet va deixar una bona impressió el primer duel disputat, però va anar a més. Peça clau perquè els quatribarrats revalidessin el títol, va marcar un autèntic golarro a les semifinals davant l’Olot per obrir el marcador i va permetre al seu equip capgirar el marcador a la final davant l’Europa en provocar un penal que va marcar Toni Paredes.
Partint des de l’esquerre, l’extrem fitxat aquest any del Cerdanyola va destacar per la seva mobilitat i el seu constant perill ficant-se cap endins, tal com va arribar el seu gol a semifinals: rosca endiablada que es va ficar per la mateixa escaire de Pol Ballesté. De res va servir l’estirada del porter.
Amb 28 anys, Max Marcet és ja un clàssic del futbol català: només ha marxat un any fora de la terra per jugar a la Penya Deportiva (on va estar sota les ordres de l’actual entrenador de l’Espanyol i campió de l’Històrics amb el Badalona, Manolo González). L’atacant comença amb força el seu camí al Sant Andreu després de no poder aconseguir la permanència amb el Cerdanyola a Segona Federació la passada temporada.
Elèctric, amb bon toc de pilota i capaç de fer grans gols com el que ens ha deixat en aquest Històrics 24‘, Max Marcet s’ha emportat un premi molt merescut. L’equip de premsa no vam tenir dubtes a l’hora d’escollir un futbolista que ens va agradar moltíssim.
